APUNTS II: visions i cants

A la última classe de literatura catalana varem llegir una poesia del llibre visions i cants, "A muntanya".
És una poesia escrita en primera persona del singular, i evidentment, como diu el titol, esta escrita a la muntanya per Joan Maragall.

Cant: Lloança, exaltació, alabança d'un país.
Visió: es una imatge sobre alguna cosa que pot passar o no passar en el futur, depen del camí que escolleixis.
(entre els cants i les visions hi ha l'INTERMEZZO, que és un musical o una petita opera).

En Joan Maragall va ser un dels primers barcelonins que va anar a Puigcerdà. Es un estil molt modernista, ja que en Maragall arriba a la conclusió, de que, els llocs de muntanya no només signifiquen treball dur i sofriment, sino que també signifiquen moments de calma, raonament, tranquilitat...
L'autor d'aquesta poesia busca la diferència entre el que seria la ciutat i la natura, i la diferencia mes important que troba es que, a la ciutat, tot té un ordre, en canvi, pel contrari, la natura és caòtica: pot canviar d'un dia per l'altre, fins i tot en uns segons.
Aquest escrit te una visió subjectiva, és a dir, el punt de vista, es desde la imaginació, ja que no està vivint cada moment que escriu, simplement ho imagina. Tot el que ell està imaginant considera que per a la gent és indiferent.

Finalment, aquesta poesia es de un llenguatge tancat i el·litista, es a dir, només l'enenen uns quants.

Joan Maragall escriu aquesta poesia per crear polèmiques entre la població, com per exemple quan es fa una arquitectura diferent en algun lloc on totes les cases o pisos son mes o menys semblants. (la TORRE AGBAR, es un exemple de edifici polèmic, o la PEDRERA o la CASA BATLLÓ)


Inés Sauret