L'art per l'art agonitza, per lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós,que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somiar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà en els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament,de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors,gornit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el previndre, peixent resignats les engrunes del present[...]Amb posa estoica, vestits d'homes que pensen i somriuen dels que senten, han mort de les relogions de tots els cors, les velles i les noves, i voldrien matar la nostra, la santa i noble religió de l'art i la poesia; han tret les il·lusons dels que sofereixen, donant-los sols per bàlsam i remei de llurs misèries la promesa de riqueses que ells estúpidamentdisfruten; han tret supersticions que consolaven, a cops d'encens, el nom d'una ciència que coneix mal per mal tots els mals, però que ni els cura ni els distreu, i la vella aristocràcia n'han fet l'aristocràcia de l'or, una aristocràcia estúpida que volen sostenir per força, covards de la llur obra tement que els demés aprenguin la cançó de l'egoisme que ells han entonat fíns ara.
Santiago Rusiñol
Anna Passaret
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada