dilluns, 9 de novembre del 2009

"Viure del passat"

Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular. A quantes queixes no es presten les alteracions que sofereix la fesomia moral d'un pole com el nostre, que sembla que hagi perdut la carta de navegar! Sols una vanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de renaixença hem realitzat el progrés que era d'esperar. Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que el renaixement literari ja es va oblidant un imens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que és fulleraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitza tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurreció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, s'en va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens dona el romanticisme francès. L'edat Mitjana fou una veritable obsessió per als poetes i escriptors catalans. No podem negar que al principi aquell era el gran medi de fer reviscolar l'amor a la pàtria petita; però com que el moviment literari anava en sentit invers del polític nacional, forçosament triomfant els ideals revolucionaris havia de resultar més palpable el contrasentit i l'anacronisme de les reivindicacions demandes pels nacionalistes catalans. A tenir una literatura adaptada al medi en què es produïa, molt Catalunya hauria pogut aconseguir del cop revolucionari del 68, puix segurament que el vigor de les idees hauria donat més embranzida quan la temptativa de proclamar l'Estat Català l'any 75. Si un crític-sociòleg, prenent preu de la nostra literatura des de mig segle ençà, volgués conèixer l'ànima catalana, quederia ben xasquejat. L'estudi de les nostres lletres des de la restauració dels Jocs Florals ens ha d'ensenyar molt als que volem fer passar pel sedàs de la crítica la producció de les generacions que ens han precedit.
Jaume brossa
1892

Anna p

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada