El mal caçador el condemnà Déu, però al comte Arnau el condemnen "Les veus de la Terra".
"Les veus de la Terra" són l'essència que provenen de totes les característiques que tenim els humans més superficials.
En realitat "Les veus de la Terra" resumeixen el vitalisme de Niezche: la voluntat per davant de tot.
Anna
dimecres, 25 de novembre del 2009
El génere humà
El gènere humà té una tendència, de vegades massa perjudicial, a només valorar l'aspecte més superficial del món en què vivim.
Molt sovint els humans ens fixem només en les anècdotes que vivim en la nostra vida curta i intranscendent. Ens preocupa la nostra salut, les relacions sentimentals, el nostre futur, l'economia, la família...
Però al darrera de totes les problemàtiques quotidianes hi ha una veritat oculta, que de vegades no volem ni tan sols acceptar, i per això és tan difícil d'arribar-hi:
és massa enigmàtica.
L'única manera de fer accessible aquest món ocult és a través de la interiorització i/o de la generalització. Des del punt de vista de l'art, aquests dos camins tenen dos noms molt coneguts: el simbolisme i el realisme. També en podríem dir el romanticisme i el classisme.
Es pot arriba a entendre el món des de qualsevol dels dos moviments artístics. L'important no és la manera com s'hi arriba sinó que cal aconseguir-ho.
Sofia Bosch
Molt sovint els humans ens fixem només en les anècdotes que vivim en la nostra vida curta i intranscendent. Ens preocupa la nostra salut, les relacions sentimentals, el nostre futur, l'economia, la família...
Però al darrera de totes les problemàtiques quotidianes hi ha una veritat oculta, que de vegades no volem ni tan sols acceptar, i per això és tan difícil d'arribar-hi:
és massa enigmàtica.
L'única manera de fer accessible aquest món ocult és a través de la interiorització i/o de la generalització. Des del punt de vista de l'art, aquests dos camins tenen dos noms molt coneguts: el simbolisme i el realisme. També en podríem dir el romanticisme i el classisme.
Es pot arriba a entendre el món des de qualsevol dels dos moviments artístics. L'important no és la manera com s'hi arriba sinó que cal aconseguir-ho.
Sofia Bosch
dilluns, 9 de novembre del 2009
"Viure del passat"
Les diatribes llançades contra el caràcter espanyol en general ens porten a dirigir algunes amonestacions al caràcter català en particular. A quantes queixes no es presten les alteracions que sofereix la fesomia moral d'un pole com el nostre, que sembla que hagi perdut la carta de navegar! Sols una vanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de renaixença hem realitzat el progrés que era d'esperar. Si fóssim francs i sincers, hauríem de reconèixer que el renaixement literari ja es va oblidant un imens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que és fulleraca. L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitza tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurreció arqueològica. D'una literatura que sols havia de tenir per inspiradora l'ànima del poble, ses costums i sos ideals, ses alegries i ses tristeses, s'en va fer un conreu d'hivernacle, la major part deguda a la llavor que ens dona el romanticisme francès. L'edat Mitjana fou una veritable obsessió per als poetes i escriptors catalans. No podem negar que al principi aquell era el gran medi de fer reviscolar l'amor a la pàtria petita; però com que el moviment literari anava en sentit invers del polític nacional, forçosament triomfant els ideals revolucionaris havia de resultar més palpable el contrasentit i l'anacronisme de les reivindicacions demandes pels nacionalistes catalans. A tenir una literatura adaptada al medi en què es produïa, molt Catalunya hauria pogut aconseguir del cop revolucionari del 68, puix segurament que el vigor de les idees hauria donat més embranzida quan la temptativa de proclamar l'Estat Català l'any 75. Si un crític-sociòleg, prenent preu de la nostra literatura des de mig segle ençà, volgués conèixer l'ànima catalana, quederia ben xasquejat. L'estudi de les nostres lletres des de la restauració dels Jocs Florals ens ha d'ensenyar molt als que volem fer passar pel sedàs de la crítica la producció de les generacions que ens han precedit.
Jaume brossa
1892
Anna p
Jaume brossa
1892
Anna p
dijous, 5 de novembre del 2009
Discurs de Sitges de la 3ra festa Modernista
L'art per l'art agonitza, per lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós,que és el que entén la democràcia de l'art. Res de somiar, amics meus; res de veure visions, de sentir passar vaguetats allà en els núvols que es formen a l'atmosfera del pensament,de cloure els ulls mirant per dintre un més enllà difumit, d'enamorar-se d'ombres desconegudes: sempre el natural per pauta, sempre esclaus i lligats d'aquest natural ple de lletgeses i tristors,gornit de baixeses d'esperit i de misèries morals, habitat d'homes somorts, mirant el passat com un llibre sense fulls, no creient en el previndre, peixent resignats les engrunes del present[...]Amb posa estoica, vestits d'homes que pensen i somriuen dels que senten, han mort de les relogions de tots els cors, les velles i les noves, i voldrien matar la nostra, la santa i noble religió de l'art i la poesia; han tret les il·lusons dels que sofereixen, donant-los sols per bàlsam i remei de llurs misèries la promesa de riqueses que ells estúpidamentdisfruten; han tret supersticions que consolaven, a cops d'encens, el nom d'una ciència que coneix mal per mal tots els mals, però que ni els cura ni els distreu, i la vella aristocràcia n'han fet l'aristocràcia de l'or, una aristocràcia estúpida que volen sostenir per força, covards de la llur obra tement que els demés aprenguin la cançó de l'egoisme que ells han entonat fíns ara.
Santiago Rusiñol
Anna Passaret
Santiago Rusiñol
Anna Passaret
dilluns, 2 de novembre del 2009
APUNTS II: visions i cants
A la última classe de literatura catalana varem llegir una poesia del llibre visions i cants, "A muntanya".
És una poesia escrita en primera persona del singular, i evidentment, como diu el titol, esta escrita a la muntanya per Joan Maragall.
Cant: Lloança, exaltació, alabança d'un país.
Visió: es una imatge sobre alguna cosa que pot passar o no passar en el futur, depen del camí que escolleixis.
(entre els cants i les visions hi ha l'INTERMEZZO, que és un musical o una petita opera).
En Joan Maragall va ser un dels primers barcelonins que va anar a Puigcerdà. Es un estil molt modernista, ja que en Maragall arriba a la conclusió, de que, els llocs de muntanya no només signifiquen treball dur i sofriment, sino que també signifiquen moments de calma, raonament, tranquilitat...
L'autor d'aquesta poesia busca la diferència entre el que seria la ciutat i la natura, i la diferencia mes important que troba es que, a la ciutat, tot té un ordre, en canvi, pel contrari, la natura és caòtica: pot canviar d'un dia per l'altre, fins i tot en uns segons.
Aquest escrit te una visió subjectiva, és a dir, el punt de vista, es desde la imaginació, ja que no està vivint cada moment que escriu, simplement ho imagina. Tot el que ell està imaginant considera que per a la gent és indiferent.
Finalment, aquesta poesia es de un llenguatge tancat i el·litista, es a dir, només l'enenen uns quants.
Joan Maragall escriu aquesta poesia per crear polèmiques entre la població, com per exemple quan es fa una arquitectura diferent en algun lloc on totes les cases o pisos son mes o menys semblants. (la TORRE AGBAR, es un exemple de edifici polèmic, o la PEDRERA o la CASA BATLLÓ)
Inés Sauret
És una poesia escrita en primera persona del singular, i evidentment, como diu el titol, esta escrita a la muntanya per Joan Maragall.
Cant: Lloança, exaltació, alabança d'un país.
Visió: es una imatge sobre alguna cosa que pot passar o no passar en el futur, depen del camí que escolleixis.
(entre els cants i les visions hi ha l'INTERMEZZO, que és un musical o una petita opera).
En Joan Maragall va ser un dels primers barcelonins que va anar a Puigcerdà. Es un estil molt modernista, ja que en Maragall arriba a la conclusió, de que, els llocs de muntanya no només signifiquen treball dur i sofriment, sino que també signifiquen moments de calma, raonament, tranquilitat...
L'autor d'aquesta poesia busca la diferència entre el que seria la ciutat i la natura, i la diferencia mes important que troba es que, a la ciutat, tot té un ordre, en canvi, pel contrari, la natura és caòtica: pot canviar d'un dia per l'altre, fins i tot en uns segons.
Aquest escrit te una visió subjectiva, és a dir, el punt de vista, es desde la imaginació, ja que no està vivint cada moment que escriu, simplement ho imagina. Tot el que ell està imaginant considera que per a la gent és indiferent.
Finalment, aquesta poesia es de un llenguatge tancat i el·litista, es a dir, només l'enenen uns quants.
Joan Maragall escriu aquesta poesia per crear polèmiques entre la població, com per exemple quan es fa una arquitectura diferent en algun lloc on totes les cases o pisos son mes o menys semblants. (la TORRE AGBAR, es un exemple de edifici polèmic, o la PEDRERA o la CASA BATLLÓ)
Inés Sauret
Apunts I, "Visions i Cants"
Els escriptors es mouen entre dos mons:
• Realitat
• Ficció
Per exemple, Maria Rosa, és una obra realista i versemblant.
El mal caçador
• Llegenda.- cultura popular
El mal caçador
• Llegenda.- cultura popular
• Poc realista
Joan Garí (llegenda)
• http://www.francescroma.net/petjades/node/162
(Pàgina web per consultar la llegenda de Joan Garí).
• El que diu al nen, (representa la innocència.- el que veu la realitat) és l’oposició entre el cel i la terra.
La dona hermosa
• Poema romàntic
• Relació
-Home – bellesa
-Autor – dona ermosa ( te molta influència)
• Estem condicionats a la presència de la bellesa exterior (estètica)
Exemple: la música – obra artística (cine, ball, dibuix...)
• La intenció dels autors és:
-Fer canviar la societat a través de l’art.
-Fer arribar la bellesa a la societat
Maite Amat
diumenge, 25 d’octubre del 2009
resum de l'història de Maria Rosa
Maria Rosa es una obra teatral escrita per l'autor Angel Guimerà.
Es una historia que tracta d'una dona que treballa de veremadora en un poble, on coneix l'amor de la seva vida, l'Andreu. Amb ell s'hi casa i té una vida molt feliç fins que el culpen de haber matat al capataç del seu poble. Al marit de la Maria Rosa se'l emporten a ceuta, a la guerra i ella deixa de veure'l i el millor amic de l'Andreu (en Marçal), que esta enamorat de la Maria Rosa, li fa veure que ell es un bon home per casar-s'hi una altra vegada i oblidar l'Andreu i refer la seva vida.
Ella, al principi, es nega, però al final de l'història, comença a deixar-se portar per la passió i pretén casar-se amb en Marçal, encara que mai esta del tot segura.
la història acaba que la Maria Rosa mata al Marçal la nit abans de casar-se perquè ell li confessa que va ser qui va matar al capataç i que va culpar a l'Andreu perque se l'emportessin i ell es pogues casar amb la Maria Rosa.
Inés Sauret
Es una historia que tracta d'una dona que treballa de veremadora en un poble, on coneix l'amor de la seva vida, l'Andreu. Amb ell s'hi casa i té una vida molt feliç fins que el culpen de haber matat al capataç del seu poble. Al marit de la Maria Rosa se'l emporten a ceuta, a la guerra i ella deixa de veure'l i el millor amic de l'Andreu (en Marçal), que esta enamorat de la Maria Rosa, li fa veure que ell es un bon home per casar-s'hi una altra vegada i oblidar l'Andreu i refer la seva vida.
Ella, al principi, es nega, però al final de l'història, comença a deixar-se portar per la passió i pretén casar-se amb en Marçal, encara que mai esta del tot segura.
la història acaba que la Maria Rosa mata al Marçal la nit abans de casar-se perquè ell li confessa que va ser qui va matar al capataç i que va culpar a l'Andreu perque se l'emportessin i ell es pogues casar amb la Maria Rosa.
Inés Sauret
dilluns, 19 d’octubre del 2009
METÀFORES A L'OBRA DE MARIA ROSA
A l'obra teatral d'Àngel Guimerà, Maria Rosa, hi ha un triangle amorós entre en Marçal, l'Andreu i la Maria Rosa; el que sent en Marçal per la Maria Rosa és un desitg sexual i el que sent ella per ell també, quan l'Andreu mor, en Badori és qui té la rivalitat amb en Marçal per aconseguir a la Maria Rosa. En Marçal demostren aquesta passió vers la Maria Rosa quan explica que va anar a veure-la mentre rentava la roba:
“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”
Al veure a la Maria Rosa rebregant la roba, s'imaginava dins de la roba que ella està rentant, mentre es punxava amb els esbarzers, li produïa una sensació de plaer. Aquests són elements sadomasoquistes pel desig de possessió. La Maria Rosa també expressa la seva passió vers l'Andreu explicant com es van coneixer:
“Maria Rosa: [...] Un vespre, vet aquí que sopàvem a vora del cup veremadors i veremadores. Jo era d'esquena a l'Andreu [...] La llum de les graelles li pegava de manera que la seva ombra ballava davant meu a terra. Jo que dic: -Mireu's-e el trepitjador: balla igual que un mico.- [...] l'ombra ja no ballava, i es va anar fent menuda, i va estendre un braç, i de cop me sento que em fiquen pel coll una cosa freda. Jo que faig un xiscle, i la vull atrapar, aquella cosa freda que m'anava per endintre, i que era un gotim de garnatxa [...] I jo, sense saber com, volent-ho atrapar, el vaig esclafar, el gotim, tota roja, rient i enfadada.”
En aquest fragment del diàleg de la Maria Rosa, hi ha molts elements que expressen erotisme, com el foc, els homes i les dones, la dansa, l'extensió d'un membre, la penetració del gotim, la reacció violenta i les sensacions que experimenta la Maria Rosa que barrejen el dolor i el plaer (està enfadada i rient). Encara que la Maria Rosa també expressa la passió per en Marçal a través d'un somni que va tenir:
“Maria Rosa: Que la nit passada vaig somiar... que en Marçal era el meu marit, i que el tenia al llit, al meu costat, al lloc de l'Andreu [...] Ell no ho sé que hi ha vist en mos ulls que ara al plegar, com que ja fosquejava, de cop m'ha agafat epl cos i m'ha volgut estrényer! [...] que aquell refrec i aquell alè que sentia eren els mateixos del somni! I ja ho saps tot: que fins avui he pogut fugir d'en Marçal, que m'encén tota, que em xucla com la serp... que no sé per què em sembla que hi ha en ell un mal home; i amb tot, me n'hi aniria com... si jo tingués molta set i ell fos aigua!”
En aquest somni que té la Maria Rosa, fa servir la metàfora per expressar el desig que té vers en Marçal.
“Marçal: [...] Jo me la mirava ficant-me per un brut d'esbarzers i de gatoses: me punxava tot jo; però hi era a propet! I ella al torrent, arremengada de braços, agafava la meva brusa, la meva samarreta...tot; i ho rebregava, i rebregat ho ficava a l'aigua que corria, i ho tornava a treure posant-hi el sabó, cobrint-ho amanyagant-ho, sense adonar-se'n, com si fes postures. I jo, què bèstia, eh? Hi gosava com si fos dintre.”
Al veure a la Maria Rosa rebregant la roba, s'imaginava dins de la roba que ella està rentant, mentre es punxava amb els esbarzers, li produïa una sensació de plaer. Aquests són elements sadomasoquistes pel desig de possessió. La Maria Rosa també expressa la seva passió vers l'Andreu explicant com es van coneixer:
“Maria Rosa: [...] Un vespre, vet aquí que sopàvem a vora del cup veremadors i veremadores. Jo era d'esquena a l'Andreu [...] La llum de les graelles li pegava de manera que la seva ombra ballava davant meu a terra. Jo que dic: -Mireu's-e el trepitjador: balla igual que un mico.- [...] l'ombra ja no ballava, i es va anar fent menuda, i va estendre un braç, i de cop me sento que em fiquen pel coll una cosa freda. Jo que faig un xiscle, i la vull atrapar, aquella cosa freda que m'anava per endintre, i que era un gotim de garnatxa [...] I jo, sense saber com, volent-ho atrapar, el vaig esclafar, el gotim, tota roja, rient i enfadada.”
En aquest fragment del diàleg de la Maria Rosa, hi ha molts elements que expressen erotisme, com el foc, els homes i les dones, la dansa, l'extensió d'un membre, la penetració del gotim, la reacció violenta i les sensacions que experimenta la Maria Rosa que barrejen el dolor i el plaer (està enfadada i rient). Encara que la Maria Rosa també expressa la passió per en Marçal a través d'un somni que va tenir:
“Maria Rosa: Que la nit passada vaig somiar... que en Marçal era el meu marit, i que el tenia al llit, al meu costat, al lloc de l'Andreu [...] Ell no ho sé que hi ha vist en mos ulls que ara al plegar, com que ja fosquejava, de cop m'ha agafat epl cos i m'ha volgut estrényer! [...] que aquell refrec i aquell alè que sentia eren els mateixos del somni! I ja ho saps tot: que fins avui he pogut fugir d'en Marçal, que m'encén tota, que em xucla com la serp... que no sé per què em sembla que hi ha en ell un mal home; i amb tot, me n'hi aniria com... si jo tingués molta set i ell fos aigua!”
En aquest somni que té la Maria Rosa, fa servir la metàfora per expressar el desig que té vers en Marçal.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Text de Jorge Luís Borges
"De los diversos instrumentos inventados por el hombre, el más asombroso és el libro,todos los demás son extensiones del cuerpo... sólo el libro es una extensión de la imaginación y de la memoria".
Jorge Luís Borges
- TODOS LOS DEMÁS SON EXTENSIONES DE SU CUERPO: es refereix als objectes que portem encara que no són principals, com ara: unes ulleres, un rellotge, el cotxe, el mòbil.
- EL LIBRO: consta de la imaginació i ficció però també de la memòria.
Anna
Jorge Luís Borges
- TODOS LOS DEMÁS SON EXTENSIONES DE SU CUERPO: es refereix als objectes que portem encara que no són principals, com ara: unes ulleres, un rellotge, el cotxe, el mòbil.
- EL LIBRO: consta de la imaginació i ficció però també de la memòria.
Anna
esquema dels personatges
- Gepa
- Badori
- Tomasa
- Quirze (en Quirze i la Tomasa estan casats)
- Calau
- Maria Rosa esta casada amb l'Andreu (l'Andreu es mort)
- Marçal(millor amic de l'Andreu) esta enamorat de la Maria Rosa i al final de l'història, en el moment en que es van a casar en Marçal li diu a la Maria Rosa que ell ha matat al capataç per poder casar-se amb ella.
-Xic
Inés Sauret
- Badori
- Tomasa
- Quirze (en Quirze i la Tomasa estan casats)
- Calau
- Maria Rosa esta casada amb l'Andreu (l'Andreu es mort)
- Marçal(millor amic de l'Andreu) esta enamorat de la Maria Rosa i al final de l'història, en el moment en que es van a casar en Marçal li diu a la Maria Rosa que ell ha matat al capataç per poder casar-se amb ella.
-Xic
Inés Sauret
dissabte, 17 d’octubre del 2009
ETAPES DE LA PRODUCCIÓ TEATRAL (Àngel Guimerà)
Producció teatral del Àngel Guimerà.
L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
•Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
•Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
•Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
Enmig d'aquesta extensíssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jesús de Natzaret, Mossèn Janot, i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta època les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret diví va ser acabada el 1926 per en Lluís Vila.
Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.
L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gal·la Placídia, i l'any 83 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu, amb traduccions a vuit llengües. Altres obres de l'autor van ser Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889.
La seva producció literària es divideix en tres etapes:
•Primera etapa, de l'any 1879 fins 1890. Obres que destaquen en la primera etapa son "Mar i cel" i "El fill del rei".
•Segona etapa, de l'any 1890 fins a l'any 1900. Les obres més importants d'aquesta etapa són: "Maria Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar".
•Tercera etapa, de l'any 1901 fins a l'any 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa son "Jesús que torna" i "Alta i blanca".
Enmig d'aquesta extensíssima obra, trobem peces com Rei i monjo, La boja, Jesús de Natzaret, Mossèn Janot, i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran da terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta època les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret diví va ser acabada el 1926 per en Lluís Vila.
Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.
PERSONATGES
DE L’OBRA “MARIA ROSA”:
- personatges principals:
Maria Rosa(història al seu voltant), Andreu(1r. marit de la Maria Rosa), Marçal( 2n. marit de la Maria Rosa)
(triangle amorós entre els tres personatges)
- personatges secundaris:
Badori: (enamorat de la Maria rosa)
Tomasa: (cunyada de la Maria Rosa) - Quirze: (germà de la Maria Rosa)
Gepa: (treballador de la carretera)
Calau: (treballador de la carretera)
Xic: (repartidor de cartes que després treballarà a la carretera)
Homes i dones del poble
Anna
- personatges principals:
Maria Rosa(història al seu voltant), Andreu(1r. marit de la Maria Rosa), Marçal( 2n. marit de la Maria Rosa)
(triangle amorós entre els tres personatges)
- personatges secundaris:
Badori: (enamorat de la Maria rosa)
Tomasa: (cunyada de la Maria Rosa) - Quirze: (germà de la Maria Rosa)
Gepa: (treballador de la carretera)
Calau: (treballador de la carretera)
Xic: (repartidor de cartes que després treballarà a la carretera)
Homes i dones del poble
Anna
web de paraules clau
Ei noies!! he trobat una web mol interessant hi ha molts espais divertits i variats com ara per exemple:
- Hi ha un espai de noms propis: apareixen tots els noms propis en català (es el meu preferit)
- Un altre espai que podem trobar es un apartat d’obres que les podem buscar per ordre alfabètic.
- Un altre espai està dedicat als períodes de la història.
- Hi ha un altre dedicat a varis temes en general i des d’allà podem entrar en temes més concrets.
- Un altre apartat es Especials en el que està destacada la poesia catalana.
- Un altre apartat es el de multimèdia hi ha vídeos de cançons catalanes i de altres vídeos relacionats amb el català.
També hi han altres apartats que estan distribuïts per la pàgina principal i un dels més importants és:
- Un cercador de paraules clau
Espero que us agradi
Anna passaret
- Hi ha un espai de noms propis: apareixen tots els noms propis en català (es el meu preferit)
- Un altre espai que podem trobar es un apartat d’obres que les podem buscar per ordre alfabètic.
- Un altre espai està dedicat als períodes de la història.
- Hi ha un altre dedicat a varis temes en general i des d’allà podem entrar en temes més concrets.
- Un altre apartat es Especials en el que està destacada la poesia catalana.
- Un altre apartat es el de multimèdia hi ha vídeos de cançons catalanes i de altres vídeos relacionats amb el català.
També hi han altres apartats que estan distribuïts per la pàgina principal i un dels més importants és:
- Un cercador de paraules clau
Espero que us agradi
Anna passaret
dijous, 15 d’octubre del 2009
Lectura Maria Rosa
Aquests dies a classe hem estat llegint el llibre de Maria Rosa, obra de Guimerà. Segons el que hem llegit, podem treure alguns trets característics d’aquesta obra:
- Transcorre en una carretera que ja hem vist que es un element que s’utilitza molt a les novel·les.
- El tema principal es l’amor. un amor complicat. També hem dit aquest tema surt a quasi totes les novel·les.
- Hem apreciat, mentre anàvem llegint, que la novel·la està escrita amb un català diferent al nostre, més antic, amb expressions i trets diferents. Com per exemple que sempre quan els personatges parlen i diuen una cosa fan remarcar el que volen dir i repeteixen
- També hem vist que en Guimerà inclou a les seves novel·les alguns temes relacionats amb el seu passat. Com per exemple el problema familiar.
Aquestes son algunes coses que hem vist a classe i hem comentat sobre l’obra Esperem acabar-la aviat!
Montse Valls.
dissabte, 3 d’octubre del 2009
COM CÒNEIXER ELS DIFERENTS TIPUS D´AMOR
Per conèixer els diferents tipus d´amor haurem neccesitat algun d´aquests 3 processos:
- Experiència
- Documentació (Enquestes, psicologia...)
- Literatura
TIPUS D´AMOR
Hi han dos tipus d´amor: l´interessat i el cronològic:
L´INTERESSAT:
- Passional
- Interés
- Possesiu
CRONOLÒGIC:
- Inocent
- Adolescent: Descobriment
- Jove / Adult
- Madur
TEATRE: MARIA ROSA II
El teatre es un gènere literari que busca l´efecte inmediat. Per aconseguir-ho utilitza elements que ajuden a captar l´atenció de l´espectador. De tipus estructural ("in media res"), de tipus temàtic (amor, desamor, mort...) plantejant contextos i sensacions reals i interesants.
TEATRE: MARIA ROSA
OBJECTIUS DEL TEATRE:
- Joves: Donen un punt de rebeldia
- Amor: Amb problemes (triangles amorosos, infidelitats...)
- Context i situació: Temps i lloc
- Intriga
- Mort
- Lluita de classes
dimecres, 9 de setembre del 2009
els autors d'aquest bloc, u
Falten pocs dies per començar el curs 2009-2010. Estic preparant les activitats i les lectures d'aquest any i intento imaginar quins alumnes tindré a classe. Com que abans de començar sempre penso que farem molta feina, se m'ocorren idees que sé que mai es duran a terme. Potser perquè no me'n sabré sortir, potser perquè els nanos s'avorriran, potser perquè serà massa difícil, o massa complicat, o no tindrem temps...
Però ara, abans de començar el curs, m'agrada imaginar un blog ple de textos, d'imatges, de comentaris... tot fet per uns nanos que encara no conec, i que seran els veritables protagonistes d'aquest curs que està a punt de començar, d'aquestes 130 hores de classe que ens esperen...
Jaume
Però ara, abans de començar el curs, m'agrada imaginar un blog ple de textos, d'imatges, de comentaris... tot fet per uns nanos que encara no conec, i que seran els veritables protagonistes d'aquest curs que està a punt de començar, d'aquestes 130 hores de classe que ens esperen...
Jaume
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
